Història

La Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí era una petita indústria familiar on es destil·lava brisa, el residu que resta del raïm després del premsat constituït per la pellofa, la rapa i el pinyol de raïm per obtenir aiguardent d’alta graduació.

Les fassines d’aiguardent eren instal·lacions industrials molt senzilles, però van formar part molt important del patrimoni industrial lligat a l’economia vitivinícola catalana.

Els orígens d’activitat en l’antiga fàbrica els trobem a mitjans de segle XIX, en la dècada de 1830. Alguns documents ens han donat a conèixer informació i dades dels últims anys d’activitat a la Fassina al llarg del segle XX. Des dels difícils anys de la postguerra fins ben entrada la dècada dels anys seixanta .

Actualment es pot visitar l’espai rehabilitat i la maquinària restaurada. A més, donem a conèixer la importància que va tenir aquest destil·lat a Catalunya i els canvis econòmics, industrials i socials que va suposar la producció i el comerç de l’aiguardent català.

En la visita entenem com reciclatge i sostenibilitat eren ben presents en el dia a dia de la Fassina. De la brisa, residu de la indústria del vi se n’aprofitava tot, doncs també se n’obtenien altres derivats i subproductes.

El 1996 l’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local i al cap d’un any, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí va comprar la finca i es va iniciar el procés de restauració.

L’any 2000 el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya va acordar amb l’Ajuntament, que la Fassina Balanyà passés a formar part del Sistema Territorial del mNACTEC.

La Fassina Balanyà és un espai industrial distribuït en dues zones, una d’interior i una d’exterior.

A l’interior de l’edifici hi trobem la zona de destil·lació pròpiament dita, amb les olles, columnes i el refrigerador.

Per a la producció d’energia hi trobem una caldera per generar vapor, element necessari en el procés de destil·lació i que també, mitjançant un sistema d’embarrats posava en funcionament la diferent maquinària de la Fassina.

També hi trobarem elements com la triadora, per separar i obtenir el pinyol de la brisa ja destil·lada. Posteriorment i un cop assecat, aquest pinyol de raïm  es comercialitzava.

Així mateix, s’utilitzava una premsa hidràulica per compactar la pellofa i la rapa i poder obtenir-ne unes peces rectangulars, anomenades  pans de brisa, utilitzades com a combustible.

Al pati exterior de l’edifici a més de la xemeneia de la caldera, hi trobem uns cups i remenadors per obtenir el tartrat (àcid tàrtric) de les restes de la brisa. Aquest subproducte de la brisa te diferents camps d’aplicació i el podem trobar en multitud de productes.

El procés productiu, per tant, era un circuit tancat i un clar exemple del que actualment coneixem com l’economia circular.

La visita també inclou en el tram final, una destil·lació a petita escala i us oferim un tast d’aiguardent i licors.